Monthly Archives: Abril 2014

Collige, virgo, rosas….

Com una intensa però curta pluja estival ens ha captivat la subtil fragància i efímera bellesa dels Jacints, que també ens recorden l’inexorable cicle de la natura. Tot neix, tot mor, tot torna a renéixer després d’uns mesos de suposada calma hivernal. Res s’atura i poc marge ens queda per a la contemplació de la bellesa natural: Cull les roses, noia (mentre ets jove…) ens diu el poeta Ausoni. Els mesos passen volant i amb ells el curs escolar.

SAM_7569

La majoria de les plantes cultivades durant les estacions de tardor i hivern han estat recol·lectades pels alumnes de tercer, portades a la cuina de l’escola i consumides pels alumnes, monitores i professorat. La resta malauradament han hagut de ser tretes sense acabar el seu cicle de cultiu per diversos motius: pobre creixement (pastanagues), s’han espigat (algunes cols) o directament no han sortit, com els espinacs. En properes temporades haurem de veure com tractar aquestes plantes per a que tinguin un creixement òptim i les puguem recol·lectar. Les quatre feixes han estat convenientment netejades de forma successiva per donar pas als cultius de primavera i estiu.

FAVES

En l’espai que hi ha entre les feixes 1 i 2 hem trasplantat una Marialluïsa (Lippia triphylla), una Sajolida (Satureja officinalis) i un Espernallac (Santolina chamaecyparissus), cedides per Agenda 21. Una vegada més expliquem que la intenció de barrejar plantes hortícoles, aromàtiques i ornamentals és la de crear la major diversitat possible en el nostre petit hort. Les plantes hi surten beneficiades i la nostra contemplació estètica també. Aquesta barreja de plantes no és nova, de fet, en l’Edat Mitjana els horts dels monestirs ja feien aquestes barreges de plantes cultivades amb una triple intenció: omplir el rebost de la cuina, les vitrines de l’apotecari i els gerros l’altar, és a dir, i entenent que els monestirs intentaven ser el més autosuficients possibles, abastir-se de plantes hortícoles i arbres fruiters per al consum humà i animal: porcs, ovelles, gallines, conills, etc. que a la vegada donaven llet i derivats, ous i carn; abastir de plantes remeieres els pots de l’apotecari: camamilla, eucaliptus, romaní, farigola, angèlica, belladona, etc. per a curar o si més no pal·liar el dolor de les malalties i afeccions més comunes i, finalment, embellir a major glòria de Déu, l’altar i l’església amb flors i plantes ornamentals: roses, clavells, margarites, etc.

hort medieval

Categories: General | Etiquetes: , , , | Deixa un comentari

Plantes regalades per Agenda 21

Agenda 21 ha donat 20 plantes a l’escola. Són quatre enfiladisses: una buguenvíl·lea (Bougainviella sp.), una vinya verge (Partenocissus quinquefolia), una heura (Hedera hèlix) i una ridorta (Clematis flàmula); sis plantes aromàtiques: un espernallac (Santolina Chamaecyparissus), una marialluïsa (Lippia triphylla), dos romanís (Rosmarinus officinalis), una sajolida (Satureja officinalis) i un orenga (Origanum vulgare); diversos arbustos: un arboç (Arbutus unedo), un marfull (Viburnum tinus), dos magraners (Punica granatum) i dos saücs (Sambucus nigra); una carolina (Coronilla valentina ssp glauca), un lliri de dia (Hemerocallis fulva), una estepa blanca (Cistus albidus) i una ginesta (Spartium junceum). Les hem anat col·locant en diversos llocs de l’escola intentant respectar les seves necessitats de llum i espai. Esperem que en els propers mesos totes aquestes plantes agafin bé i creixin de forma saludable, donant color i augmentant l’espai verd del centre.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Categories: General | Etiquetes: , | Deixa un comentari

Seguim plantant

Avui, 24 d’abril,  hem seguit plantant: gira-sols, enciams, remolatxa, cols i cosmos. Les feixes de tardor-hivern, s’han anat netejant per donar pas als cultius de primavera i estiu. Les combinacions de plantes no són a l’atzar, l’associació d’enciams, cols i cosmos és beneficiosa per a totes les plantes implicades. Aquí us deixem un petit esquema de totes les coses que volem plantar a l’hort de l’Estel de cara a la temporada de primavera-estiu.

CULTIU PRIMAVERA

Feixa 1: Tomàquets Caramelo i de pera, Alfàbrega, Enciam, Bergamota, Borraina, Clavell de moro, Pebrot vermell i verd, Albergínia.

Espai A:  Maria Lluisa, Sajolida, Espernellac i Caputxina.

Feixa 2: Enciam, Cibulet, Gira-sol, Boixac, Camamilla, Remolatxa, Cosmos, Col.

Espai B: Ciclamen, Ruda, Pensament.

Feixa 3: Carbassa, Blat de moro, mongeta, Donzell, Orenga, Sàlvia, Carbassó, Cogombre, Cibulet.

Espai C: Melissa, Sajolida.

Feixa 4: Pastanaga, Rave, Ceba, Romaní, Anet, Gerani, Porro i Api.

Categories: General | Etiquetes: , | 1 comentari

Cura de les patates i altres cultius curiosos

Com ja sabeu, estem experimentant amb el cultiu de patates en pneumàtics: hem plantat tres exemplars de patata morada, Kennebeck i Red Pontiac dins d’una barreja de terra bona i adob de cavall i el creixement està sent espectacular.

Després de llegir un article sobre el cultiu ecològic de patates, hem seguit algunes de les indicacions que es donaven i hem fet una petita aportació de cendra, rica en potassi, i d’alfàbrega, que hauria d’augmentar la producció i la mida de les patates.

Hem trasplantat unes borraines que vam trobar en un camp annex a l’escola Àngels Garriga. Les hem plantades a la feixa 1, al costat de les tomaqueres i els enciams.índex

 

Categories: General | Etiquetes: , , | Deixa un comentari

Trilogia asteca o “les tres germanes”

Quina relació poden tenir els asteques, un poble precolombí d’Amèrica central, amb el nostre hort? Doncs molt. Molts dels productes hortícoles que consumim de forma habitual, com la patata, el blat de moro, el tomàquet, no es consumien a Europa abans del “descobriment” d’Amèrica perquè aquí no existien. El blat de moro (Zea Mays), la mongeta (Phaseolus vulgaris) i la carbassa (Cucurbita màxima) són tres plantes que es complementen molt bé, d’aquí el nom de trilogia asteca o “les tres germanes”. El seu cultiu associat s’ha fet tradicionalment a Amèrica del Sud i Central des de temps immemorials.

Una de les moltes coses que van sorprendre als espanyols quan van arribar a la capital de l’imperi asteca, Tenochtitlan, va ser descobrir una ciutat meravellosa, molt neta i amb àmplies avingudes, plena de canals fluvials, de plantes, arbres i flors, amb unes tècniques de cultiu molt innovadores, totalment desconegudes pels europeus “suposadament superiors”.

TENOCHTITLAN

TENOCHTITLAN 2

Les tres germanes s’ajuden mútuament en una simbiosi perfecta: les mongetes, que són de la família de les Fabàcies, fixen el nitrogen aeri a les micorrizes, que són unes relacions simbiòtiques entre uns fongs i les arrels de les plantes, pel que aporten un bon adob verd al blat de moro i les carbasses. El blat de moro ajuda de tutor a la mongeta, que trepa per la canya a la recerca de llum. Finalment, la carbassa entapissa el terra preservant la humitat i eliminant les herbes competidores.

trilogia asteca

Intentarem fer aquesta associació precolombina a l’hort, a veure com surt…

Categories: General | Etiquetes: , | Deixa un comentari

Visita a l’hort dels alumnes de P5

Divendres 11 d’abril els alumnes de P5 i la seva tutora Pilar han fet una visita a l’hort de l’escola. A la casa de colònies on han estat dilluns i dimarts d’aquesta setmana, els hi han donat uns enciams i han vingut a trasplantar-los a l’hort. Com eren 15 enciams, pràcticament tots els nens i nenes han pogut plantar-ne un. Se’ls veia molt il·lusionats i han estat molt atents a les explicacions que se’ls hi ha donat. Hem plantat els enciams als peus de les tomaqueres de la feixa 1, en aquesta temporada de primavera-estiu, la de les solanàcies. Al peu de les tomaqueres també hi hem plantat Monarda, que també es coneix per Bergamota. Provinent de les praderies nord-americanes, la Monarda és una planta que requereix poca atenció. Les seves fulles, utilitzades per aromatitzar el té que du el mateix nom, té de bergamota, atreu a un gran nombre d’insectes auxiliars.

MONARDA

També hem plantat 5 llavors de blat de moro, 3 de carbassa, cinc de carbassó i cinc de cogombre, a la feixa número 3. Hem estat una bona estona regant, perquè al llarg de totes les vacances de Setmana Santa no es podrà regar. Esperem que les plantes no pateixin gaire, sobretot les més petites, que ara mateix estan eclosionant.

Categories: General | Etiquetes: , , , | Deixa un comentari

Cultius de primavera – estiu

Aquests últims quinze dies no hem pogut treballar a l’hort la tarda de dimecres amb els alumnes de tercer de primària  perquè teníem avaluacions d’ESO i Batxillerat, però les plantes no esperen a ningú, pel que hem hagut de seguir plantant coses fora de les hores que tenim concertats amb ells.

Els amics del curs d’horticultura d’Agenda 21 ens van passar unes llavors de tabac que hem plantat en una safata. Veurem com van creixent i si agafen a la terra les trasplantarem. El tabac és una planta que té la capacitat d’atreure els pugons, pel que ens pot servir d’alarma i imant si existeix algun atac o plaga d’aquests petits insectes.

Entre les feixes 1 i 2 hem sembrat Caputxina (Tropaeolum Major), que és una planta molt interessant, tant és així que per a alguns autors d’horticultura ecològica es tracta de “la planta acompanyant ideal”. És molt fàcil de cultivar, de març a maig, també es ressembra fàcilment de manera espontània i si creix massa és fàcil d’arrencar. Ofereix un hàbitat ideal de refugi per a tot tipus d’insectes auxiliars. En termes generals, ajuda a bona part de les plantes hortícoles. També hem trasplantat dos Jacints.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El dilluns 31 de març hem plantat llavors de Cosmos (Cosmos bipinnatus) i Margarita de Livingstone (Dorotheanthus Bellidiformis) entre les feixes 3 i 4. A algú encara li pot sorprendre “aquesta mania” de barrejar plantes hortícoles, aromàtiques, medicinals i ornamentals. No es tracta de cap frivolitat rococó, ben al contrari, l’horticultura ecològica anima a plantar de forma associada un munt de plantes que, més enllà de la seva atracció estètica, s’ajuden mútuament per les seves característiques al·lelopàtiques (fenomen biològic pel qual un organisme genera un o més compostos bioquímics que influeixen en el creixement, supervivència i/o reproducció d’altres organismes). Les Cosmos són plantes atraients de vespes, sírfids i crisopes, augmentat així la biodiversitat i la presència d’insectes auxiliars, que ens poden ajudar a mantenir a ratlla les possibles plagues.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El divendres 4 d’abril, vam plantar 10 tomàquets de pera i 5 enciams que ens va passar l’amic José Antonio de l’IES Vall d’Hebron, company dels cursos d’horticultura escolar que oferta Agenda 21. Aquests cursos estan sent un veritable regal: estem aprenent una pila de coses relacionades amb l’horticultura ecològica i estem coneixent de primera mà a persones (professorat, mares i pares de les Ampes, monitores de menjador, etc.) molt implicades i il·lusionades en projectes d’agricultura ecològica i de millora general de les escoles dels seus fills i/o alumnes. Qui diu que les escoles no es mouen?

Algunes de les tulipes que fa algunes setmanes van plantar-se han començat a despuntar, pel que n’hi ha cinc que les hem trasplantat en una jardinera de fusta que ens vam trobar pel carrer i les hem posat a la rampa de l’entrada.

TULIPES

 

Categories: General | Etiquetes: , , | Deixa un comentari

Control tècnic de les compostadores

Dijous de la setmana passada vam concertar una visita amb en Gonzalo, el tècnic d’Agenda 21 que, dos cops al llarg del curs, vindrà a revisar el funcionament de les compostadores. Vam estar xerrant una bona estona, ens va donar una pila d’explicacions molt interessants sobre la manera correcta de fer servir les compostadores i finalment ens va dir que, tret què el compost estava una mica sec i calia regar-lo, tot estava correcte i que el procés de compostatge s’estava fent d’una manera més que correcte. Per ser la primera vegada que ens endinsem en aquest camp, no està malament: el compost no fa pudor, els materials estan ben barrejats i són molt variats. Ens va assegurar que, si tot el procés es segueix fent igual, a finals de juny podrem tenir un compost de qualitat fet per nosaltres mateixos.

Quins són els materials que hem anat aportant des de principis de gener, que és quan vam posar les compostadores en marxa? Materials molt diversos. Aquí teniu la llista: fulles seques d’arbres, material de poda d’arbres molt trinxat, marro de cafè, cendra de barbacoa rica en potassi, flors de saüc (diuen que bones per al compostatge, purí d’ortigues fermentat (que és un activador del compostatge), palla, restes d’amanida (enciam, tomàquet, pebrot), restes de fruita (plàtan, poma, pera), restes de verdura (mongeta, api, porro, enciam, col, coliflor), restes de verdura bullida (patata i mongeta). Les verdures estan compostes entre un 75 o 80 % d’aigua, pel que passats uns dies després d’haver omplert les compostadores fins a dalt de material, el seu contingut es redueix ostensiblement i cal anar omplint-les de forma recurrent. Tot sigui pel reciclatge de material vegetal i la salut de les nostres plantes.

compost

Categories: General | Etiquetes: , , | Deixa un comentari

Article sobre reciclatge de materials per a Agenda 21

D’enciams, mobles vells, excursions nocturnes i altres rareses….

Quina relació poden tenir un enciam, uns mobles vells, una excursió nocturna i el compostatge? Doncs molta.

Una nit de dijous a principi de curs, tot baixant la brossa després de sopar, vaig sorprendre’m de la quantitat de rampoines velles i no tan velles que es llencen al meu barri: restes de mobles, lleixes i llistons de fusta, portes de vidre, alguna que altra planta òrfena, etc. Mentre tornava a casa vaig pensar, per què no reutilitzar algun d’aquests materials per a construir enginys i infraestructures que siguin útils per a l’hort de l’escola, ara que manquen molts recursos?

És per això que alguns dimarts i/o dijous, que són les nits de recollida de trastos vells als barris de Sant-Martí i el Guinardó, surto després de sopar a fer petites excursions nocturnes per a recollir palets de fusta, restes de mobles vells, tubs de plàstic, etc. Reciclo material que es llença per donar-li una segona utilitat molt pràctica i concreta, perquè ens ajuda a millorar alguns dels aspectes essencials de l’hort: el compostatge i la creació de petits espais de cultiu alternatius a l’hort a terra tradicional. Al llarg d’aquest curs amb tot aquest material he construït una compostadora, una vermicompostadora, una taula de cultiu i un camió de bombers per a la guarderia de l’Aran, el meu fill petit, que no té a veure amb els horts escolars, però també està fet totalment amb material reciclat: fustes, plàstics, cordes, etc.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Internet està ple de fotografies i vídeos que ens poden aportar un munt d’idees i de passos a seguir en els processos de construcció d’aquests i molts altres enginys.

La compostadora té la base feta amb un palet petit, d’uns 60X60 centímetres; les parets i la tapa són d’una gran caixa de fusta que vaig tallar a mida amb la serra caladora i l’únic que vaig comprar van ser les frontisses i els cargols. Posteriorment, com la compostadora està col·locada en una terrassa que no té terra, vaig fer-li una “banyera” amb un palet més gran i quatre parets de fusta, recobertes de geotèxtil, que cal omplir amb substrat. A sobre d’aquesta banyera plena de terra es col·loca la compostadora i d’aquesta manera el material a compostar està en contacte amb la terra i els microorganismes que conté. També li vaig fer un sostre per arrecerar-la del sol i de la pluja i vaig plantar unes maduixeres en els extrems de la banyera.

La vermicompostadora està feta amb uns llistons tallats a mida, encolats i reforçats amb cargols que formen quatre calaixos, als que hi he afegit malla plàstica, una tapa i tres potes d’un sofà. El calaix inferior, amb forma de cubeta, té dues aixetes per recollir els lixiviats.

La taula de cultiu està construïda reaprofitant una taula de menjador rectangular per a quatre persones; dues portes d’armari tallades a mida per fer les quatre parets i geotèxtil grapat recobrint la fusta. Vaig tallar les quatre potes per la meitat per a que la taula quedi a la mida dels alumnes de l’escola.

En definitiva i per a no cansar, aquests exemples que he explicat són una petita mostra de com recollint alguns dels materials que podem trobar les nits de recollida de trastos vells del nostre barri i utilitzant poc més que un trepant, una serra de calar, quatre claus i tela geotèxtil, podem aconseguir d’una manera relativament senzilla i barata alguns enginys que ens poden ser molt útils en l’hort escolar.

No cal dir que també és molt important la idea de reciclar materials per a construir coses noves, donar-li una segona o tercera oportunitat als objectes i materials d’ús quotidià, fugir del comprar-tirar-comprar en el que malauradament estem tan ficats. Amb una mica d’empenta i imaginació s’obren un munt de possibilitats….

Categories: General | Etiquetes: , , , , | Deixa un comentari

DITES POPULARS SOBRE L’ABRIL

Per l’abril, espigues mil.ABRIL

No t’embarquis per l’abril, si no vols estar en perill.

Rient i plorant, l’abril va passant.

Abril finit, el camp florit.

Setmana Santa en abril, any gentil.

Voleu ajudar-nos a ampliar aquesta llista? Si sabeu d’alguna dita popular relacionada amb les tasques del camp estarem molt contents de què ens l’envieu.

Voleu ajudar-nos a explicar aquestes dites als petits, què és el que signifiquen?. Estarem molt contents si ens ajudeu.

Categories: General | Etiquetes: | Deixa un comentari

Crea un lloc web gratuït o un blog a WordPress.com.