Avui divendres 28 de febrer hem trobat alguns bolets disseminats per l’hort. Els hem buscat en una enciclopèdia de micologia i s’anomenen Peziza Vesiculosa. Se’ls descriu de la següent manera: De 5 a 15 centímetres, al principi en forma de globus, amb freqüència aplanada literalment, que s’obre en forma de copa amb el marge ondulat i dentat; manca de peu. Part exterior finament granulosa, de color beix o groc. Part interior groguenca i llisa, de vegades amb vesícules al fons de la copa. Sol trobar-se en terrenys estercorats, vells femers, brosses. En grups densos. Sol trobar-se de primavera a la tardor.
Podem afegir que creixen que dóna gust, perquè de divendres a dilluns, s’havien fet enormes.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Avui, 26 de febrer, sí que cap contratemps ens ha impedit de plantar les patates. El substrat barrejat amb vermicompost i adob de cavall omplia tots els pneumàtics i la Samra i en Marc han pogut plantar les patates. El primer que hem fet ha estat explicar una mica la història de la patata: la “patatosis”. La patata (Solanum tuberosum) és una planta herbàcia perenne de la família de les solanàcies, cultivada arreu del món pels seus tubercles comestibles.
Les patates són un producte autòcton d’Amèrica del Sud, com el blat de moro, el tomàquet, la xocolata (cacau), els cacauets, les pipes de gira-sol i el tabac. Us imagineu una dieta on hi faltin tots aquests productes? Ara ens és impensable perquè estan totalment integrats en la nostra dieta habitual, però fins al descobriment d’Amèrica aquests productes alimentaris no existien al Vell continent. Sí, sí, ni els romans, ni els grecs, ni els gots ni els visigots van menjar mai una truita de patates…pobrets. De fet, les patates no es va consumir a Europa fins molt després del descobriment d’Amèrica. Sembla ser que al principi d’arribar a Europa es feia servir de planta ornamental per les seves boniques flors i no va ser fins gairebé un segle després que va començar a ser utilitzada per al consum alimentari humà.
Hem explicat que existeixen diferents varietats de patates, que tot i que aquí n’utilitzem unes poques, a països com Perú existeixen més d’un centenar de varietats, de diferents colors i mides.
Les patates que plantarem són de tres varietats diferents: Red Pontiac o Dakota Chief, Kènnebec i Papa morada del Perú, que a França en diuen Vitelotte o Trufa de la Xina. El procediment és senzill: tallem les patates per la meitat (són petitones), col·loquem la part tallada a sota i els grills o ulls de la patata mirant cap a munt. Tapem amb compost, una capa protectora de palla i reguem. Així de senzill. D’aquí a uns 15 dies haurien de germinar i cap al juny la collita. Anirem informant de tot allò que vagi passant.
Com ens quedava una mica de temps i de substrat, en Marc i la Samra han plantat en unes cubetes de plàstic enciams quatre estacions, remolatxa, ceba valenciana i una planta de curry.
Aquesta tarda, dimecres 12 de febrer, la Laura i en Jan han plantat quatre maduixeres. En primer lloc hem situat les plantes en el lloc que els hi correspon dins la taula, car necessiten molt d’espai però hauran de conviure amb altres espècies hortícoles.
Seguidament en Jan i la Laura han fet uns forats amb les pales de jardineria i després de treure les plantetes dels respectius testets de plàstics les han plantat a la terra humida i esponjosa formada per l’humus de cuc i la fibra de coco. Han posat pinassa al voltant de les plantes de maduixa perquè prefereixen un sòl més àcid que altres plantes. Finalment, la palla col·locada a munt de les plantes genera una mena de capa protectora contra el fred i l’evaporació excessiva de l’aigua de reg o de pluja.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
L´HORT DE L'ESCOLA ESTEL-GUINARDÓ 
Comentaris recents